El Fòrum Internacional de continguts digitals FICOD obre les seves portes avui 22 de novembre a Madrid. En aquesta edició el FICOD aprofundirà en el rol que internautes i emprenedors estan tenint en l’evolució de la Xarxa, on la veu dels usuaris comença a ser essencial perquè les noves propostes fructifiquin.  

Fem una mica de memòria…El Ficod neix l’any 2007 impulsat pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, així com per la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions, encomanant a Red.es la seva organització, perquè en el marc del Pla Avanza, es desenvolupi i potenciï la indústria espanyola de continguts digitals amb especial focus als mercats de llengua espanyola. Importància de la llengua espanyola al món. Si voleu saber més feu clic en aquest enllaç.

En la seva cinquena edició, experts i expertes en el social media tindran la oportunitat de contrastar opinions, intercanviar idees i reflexionar sobre l’impacte de les xarxes socials al món dels negocis i de la vida social de les persones a través de la xarxa. El programa del FICOD enguany té previst celebrarà 120 tallers, 24 seminaris, 10 taules rodones i 6 sessions plenàries molt enfocats a prendre el pols al mercat dels continguts digitals i a aprofundir en les claus que encaminen els negocis cap a la senda de l’èxit i la rendibilitat.

El creador del concepte web 2.0, Tim O’Reilly, ha donat el tret de sortida aquest matí al FICOD 2011 amb una xerrada sobre les “enormes possibilitats” que ofereix la canviant tecnologia de continguts. Aquí podeu veure el vídeo de la seva salutació al fòrum.

Al llarg de tres dies, persones expertes del món del cinema, la literatura, els mitjans de comunicació, les telecomunicacions o el màrqueting analitzaran en el fòrum les noves tendències digitals que afecten als seus negocis.

Un dels punts forts, el Comerç electrònic

Sembla evident que el FICOD dedicarà molt de temps al màrqueting i al comerç electrònic, que comencen a mirar a les xarxes socials i a com el procés de compra experimenta una socialització: l’opinió dels usuaris comença a ser molt poderosa.

Tots els anys s’encunya un nou terme per descriure una tendència nova. En aquesta ocasió, el caramel dels continguts digitals és la “gamificación”, és a dir, l’ús dels videojocs amb finalitats no lúdiques que permet, per exemple, motivar i fidelitzar als usuaris.

En aquesta edició, els experts i expertes tornaran a intentar donar amb la tecla de l’anomenada televisió connectada i social.

I en un context de ràpid creixement de la navegació mòbil, es reflectirà com gairebé tots els negocis han d’abraçar l’accés a la Xarxa, a través de dispositius mòbils i les aplicacions para telèfons intel·ligents si no volen veure’s atropellats per les noves tendències.
En aquests dispositius adquireixen cada vegada major rellevància la geolocalització i la realitat augmentada, com posaran de manifest diversos actes de FICOD.

Les Empreses, les protagonistes.

Professionals de desenes de companyies TIC nacionals i internacionals participaran en l’esdeveniment més rellevant del sector dels continguts digitals a Espanya, entre elles Tuenti, Spotify, Filmin, TVE, Shazam, Nokia, Yahoo!, Casa del Llibre, Microsoft ,Madpixel Samsung o el Museu Thyssen-Bornemisza.

Els Emprenedors i emprenedores a la recerca de les noves tendències.

El tercer dia, el fòrum estarà dedicat a desenvolupadors i emprenedors, que trobaran consells per obrir-se camí en un entorn competitiu i aconseguir finançament per als seus projectes i que coneixeran de primera mà idees que van conquistar un buit en el cobejat Silicon Valley.

En la seva cinquena edició, FICOD comptarà amb Mèxic com a país convidat, per considerar que actua de canalitzador de l’oferta de continguts en espanyol als mercats d’Amèrica Llatina i Estats Units.

Us oferim també l’entrevista a Guy Kawasaki expert en Marketing Digital.  Si voleu accedir al canal TV del FICOD podeu entrar en aquest enllaç i veure tots els vídeos relacionats.

Xcat.cat us vol oferir aquest monogràfic sobre Els Avantatges que l’anomenat “Software Libre”, Programari Lliure,  poden esdevenir per les empreses i especialment per les persones autònomes en aquests moments difícils per mantenir-se al mercat

El CENATIC, Centre Nacional de Referència d’Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) basades en fonts obertes, ha elaborat un document en el qual s’expliquen els avantatges que té aquest sistema per a les empreses, amb una tecnologia fàcil d’utilitzar, ràpida en l’accés, econòmica amb respecte els costos i molt fiable en quant a la seguretat.

És important destacar la tasca realitzada pel CENATIC. És una Fundació Pública Estatal, promoguda pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (a través de la Secretaria de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació i l’entitat pública Red.es) i la Junta d’Extremadura, que a més explica en el seu Patronat amb les comunitats autònomes d’Andalusia, Astúries, Aragó, Cantàbria, Catalunya, Illes Balears, Pais Basc i Xunta de Galícia. També forma part del Patronat de CENATIC l’empresa Telefònica.

CENATIC és l’únic projecte estratègic del Govern d’Espanya per impulsar el coneixement i ús del programari de fonts obertes, en tots els àmbits de la societat.

Des de l’equip de Xact.cat pensem que en uns moments de crisi econòmica la imaginació i la creativitat no tenen per què està renyides amb l’aposta per la innovació i l’ús de les tic’s. Invertir en programari lliure no només és rendible, sinó que obre moltes oportunitats pel col·lectiu de persones autònomes i per les pymes que cerquen noves solucions i aplicacions per ser més competitius en el mercat global.

Aquí teniu les deu raons perquè les persones autònomes utilitzin el Softwatre Lliure com un valor afegit i un punt fort en la recerca de negocis i en una major presència a la xarxa amb unes eines barates, fiables i de fàcil accés amb uns nivells de resultats altament satisfactoris.

“TÈCNICAMENT VIABLE, ECONÒMICAMENT SOSTENIBLE,  SOCIALMENT JUST”

Les 10 Raons:

En primer lloc, permet estalviar en l’adquisició, manteniment i renovació de tecnologies. És a dir ens estalviem costos en l’adquisició de llicències i en la seva posterior renovació. A més, usant programari lliure l’autònom pot copiar les aplicacions de forma legal en tants equips com necessiti. El programari lliure té una menor necessitat de maquinari, per la qual cosa els equips són més barats i la seva vida útil és major. D’altra banda, l’ús de programari lliure fomenta una major competència de proveïdors en la prestació de serveis tecnològics, la qual cosa finalment abarateix els costos.

En segon lloc, les aplicacions lliures tenen major qualitat i són més completes. En les tecnologies obertes, la detecció i solució d’errors és més ràpida, gràcies a que tota la Comunitat compta amb accés al codi font. Així, les actualitzacions i millores en les aplicacions no depenen de criteris comercials, s’incorporen ràpidament i sense cost per a l’usuari. Un programari de més qualitat produeix menys errors, i per tant redueix el temps improductiu per parades del sistema, contribuint a la millora de la productivitat. A més, els sistemes operatius lliures són solucions més completes, doncs la seva instal·lació inclou també aplicacions d’ofimàtica, multimèdia, connectivitat… en el mateix paquet. És a dir, l’autònom disposa de les aplicacions d’ús més comú al moment i sense costos addicionals per cadascuna d’elles.

Tercera raó, Garanteix la seguretat. El programari lliure és més segur. Comptar amb codi de coneixement públic i contínuament auditat per la Comunitat, dificulta els atacs externs i l’existència de virus o troyanos, la incidència del qual és insignificant al programari lliure. D’altra banda, separar els processos de creació del producte i el servei de manteniment, que pot ser ofert per qualsevol professional, facilita que una millora en
la seguretat pugui fer-se sense necessitat de recórrer al creador del programari.

Quart motiu, L’ús de programari lliure afavoreix la independència tecnològica de l’autònom. Amb
les aplicacions lliures, l’autònom no està obligat a actualitzar-se quan ho imposi el fabricant del programari. Pot decidir sobre les seves aplicacions com més li convingui, establint els seus terminis conforme a la seva situació comercial i econòmica.
Per a l’autònom, al no haver-hi inversió inicial en matèria de llicències, s’elimina la barrera de sortida a l’hora de canviar d’aplicació. A més, atès que el programari lliure està construït sobre la base d’estàndards, qualsevol canvi d’una solució a una altra
serà més senzill, no depenent de fabricants o proveïdors concrets per fer-ho.

La cinquena raó, El programari lliure és una tecnologia de fàcil accés i s’adapta millor a la realitat de l’autònom. La majoria de les aplicacions de programari lliure estan disponibles a la xarxa, de manera que utilitzar-les és tan senzill com accedir a internet, buscar l’aplicació que es necessita, baixar-la i instal·lar-la en l’ordinador. Aquesta facilitat d’accés permet provar-les sense gastar diners i canviar-les per una altra sense no s’adapten a les necessitats de l’autònom.

Sisè motiu. El programari lliure és una tecnologia 100% legal. El programari lliure és una alternativa totalment legítima d’ús del programari, que permet copiar les aplicacions en tants equips com sigui necessari, sense necessitat d’adquirir noves llicències i sense vulnerar els drets de l’autor.

Setena raó. Les tecnologies lliures tenen un suport tècnic més accessible. Quan existeix una necessitat de suport tècnic per a una aplicació de programari lliure, l’autònom pot acudir a les empreses del sector TIC del programari lliure, que ofereixen serveis professionals d’instal·lació, integració, manteniment, capacitació… Conèixer el codi font permet que empreses locals puguin oferir productes i serveis millor adaptats a la realitat del professional autònom d’una zona o sector empresarial, garantint no només la independència de proveïdor sinó també la seva disponibilitat futura.

Vuitè motiu. Fomenta la creació d’un model productiu més col·laboratiu basat en la col·laboració. Els professionals autònoms poden col·laborar entre ells utilitzant programari lliure. Associacions empresarials, clústers i administracions amb interessos comuns en un sector d’activitat, poden dotar-se de tecnologies que millorin la seva productivitat, usar-les sense restriccions i construir una Comunitat que ajudi a millorar-les de forma contínua. Gràcies al model de desenvolupament i de llicències del programari lliure, és possible crear projectes tecnològics col·laboratius, partint fins i tot de solucions ja existents, reduint així els costos i esforços invertits i generant una comunitat de valor al voltant dels projectes, que és font de coneixement i recursos humans de qualitat.

Penúltima raó. Seguir la tendència dels clients en l’ús de programari lliure. L’ús de programari lliure està en ple creixement en les administracions públiques, empreses i ciutadania. Per les seves característiques, les aplicacions de programari lliure permeten a l’autònom comunicar-se amb tots els seus potencials clients, independentment del format usat en aquesta comunicació. A més, a causa de l’ús cada vegada major de programari lliure i d’estàndards oberts, l’autònom que usa aplicacions lliures té més facilitat per integrar-se en les estratègies dels seus clients, siguin aquests empreses o administracions,
permetent-li una millor resposta a les seves demandes.

I última raó. Les aplicacions en programari lliure són més fàcils d’aprendre. La major facilitat d’accés a les tecnologies lliures fa que aprendre a utilitzar-les sigui més senzill. Sense un cost d’adquisició, els autònoms poden provar, tocar, practicar… i si els agrada l’aplicació començar a utilitzar-la. D’altra banda, les eines obertes són fàcilment adaptables a la realitat de qui les usa, per exemple en matèria lingüística. En definitiva, per a un autònom utilitzar programari lliure és sinònim de millora de la competitivitat, ja que són tecnologies més barates, amb major qualitat, possibilitat de suport local i la seva adquisició és tan senzilla com descarregar-les de forma completament legal des d’internet.

En aquest enllaç podeu accedir a altres publicacions també molt interessants i útils del Cenatic.es 

Us oferim també aquest magnífic vídeo de la UOC que esperem us sigui d’utilitat per entrendre millor el concepte de Software Lliure/Codi Obert.

Aquest cap de setmana el saló Barcelona Meeting Point ha obert les seves portes als expositors catalans amb l’objectiu d’esdevenir una nova oportunitat per incentivar els negocis i ser un espai útil i rendible per fer bons contactes. Cal recordar que el sector immobiliari és un dels que més està patint els efectes de la crisi econòmica, tot i així, segons Enric Lacalle, president del comité organitzador del saló, en aquesta edició hi ha hagut un 30% més d’empreses amb respecte l’any anterior que han volgut exposar-se en el saló. Una dada significativa que ens fa pensar en la recerca de la reactivació del sector, a través dels seus protagonistes, els expositors i empreses relacionades.

El propi Lacalle, assegurava en la inauguració d’aquesta edició que estar “convençut que aquest mes d’octubre serà un molt bon mes per a l’immobiliari espanyol en general, on augmentaran les vendes i bona part del mèrit, serà gràcies a l’impuls de Barcelona Meeting Point, perquè aquí es ven.

Els avantatges 

Segons les dades que s’han fet públiques durant el saló, hi han punts forts en aquest sector que donen esperances per poder reactivar-se. Un dels avantatges és que els preus en l’immobiliari espanyol ja han tocat fons i ara només podem remuntar. D’altra banda, la qüestió de la confiança en el nostre mercat és bona. A l’estranger es té una opinió positiva d’Espanya, perquè som un país seriós i un mercat atractiu per comprar i que ofereix bones oportunitats per invertir. Tot això, unit al fet que l’immobiliari espanyol està a molt bon preu, provoquen que l’interès de països estrangers pel nostre mercat sigui una realitat.

Els principals inversos.

Aquest any Rússia ha estat el gran protagonista de BMP 2011 i segons els organitzadors, s’ha comptat amb massiva afluència d’inversors privats russos. Pel que es coneix, Rússia és un mercat amb moltes possibilitats d’ampliar l’afluència turística i de vendre’ls molts productes de segona residència, perquè els encanta molt Espanya. Això coincideix amb les xifres turístiques, ja que som el país que més turistes russos rep de la Unió Europea i que, juntament amb Anglaterra, Rússia és el país que més inverteix en el sector immobiliari espanyol. Aquest fet també és confirma amb les dades d’una enquesta realitzada recentment sobre les ciutats preferides pels habitants de Moscou que ha estat cabdal i indica que els moscovites tenen com a ciutat preferida a New York seguida de Barcelona.

Els hàbits de consum.

Segons l’informe de Fotocasa, un dels principals portals de venda d’internet a Espanya, els catalans continuen preferint ser propietaris del seu habitatge i defugen el lloguer, malgrat les dificultats per accedir a una hipoteca i la caiguda contínua del preu dels pisos. Concretament, l’informe assenyala que Catalunya és un mercat de propietaris. El directro de fotocasa Christian Palau que ha estat present al Meeting Point durant aquest cap de setmana, ha assegurat que “als catalans i catalanes ens agrada viure allà on hem nascut, fer arrels i considerem que l’habitatge és la millor herència pels nostres fills, tot afegint que més del 50% dels catalans voldria comprar un habitatge durant els propers 24 mesos, tot i que s’hauria de veure si poden o no”. 

Tanmateix, l’informe desvetlla tendències interessants a tenir en compte en quant als hàbits de consum a casa nostra i pel que es desprèn del mateix, el lloguer segueix essent una opció que està molt per sota de les expectatives de la gent que encara prefereix invertir en la compra d’habitatge. Sembla que “el totxo” és rendible i que no perd valor, tot i la crisi, per això la gran majoria de llars a Catalunya continuen sent de propietat.

D’altra banda, aquest informe posar l’accent en les dificultats que tenen els més joves   per accedir a un habitatge, com a conseqüència d’una taxa d’atur superior al 40%, de l’inestabilitat laboral, dels sous baixos i la temporalitat dels contractes, a més de les dificultats per accedir a crèdits bancaris, entre d’altres problemàtiques. Segons l’estudi ara que els preus de l’habitatge a Catalunya per exemple, han arribat al seu tope a la baixa, seria un bon moment per incentivar la compra, però manquen els recursos de les rendes per poder invertir.

Alternatives al finançament

Un dels temes més debatuts durant el symposium BMP 2011 ha estat la recerca de nous mètodes de finançament al mercat residencial.

De fet ja s’estan donant noves formules com poden ser el lloguer amb dret a compra o el propi lloguer. És en aquest sentit i donat el moment actual que està travessant l’economia espanyola que hi han hagut trobades entre empresaris del sector i de la banca amb la fi d’estudiar solucions sobre quin model de desenvolupament econòmic i immobiliari s’està forjant per al futur i la necessària cooperació, que ja s’està donant, entre banca i promotors.

Grups com La Caixa, Banc de Sabadell, Bankia o Catalunya Caixa, han estat presents i molt actius durant el saló d’aquest any.

El futur

Pel que sembla, i segons les dades dels diferents estudis amb les que s’ha treballat durant el Meeting Point 2011, el sector immobiliari té molt futur.  Hi ha qui diu que “les pedres a mitjà i llarg termini mai defrauden”. Però amb tot, el que és inevitable tenir molt en compte és que la crisi ha tingut un impacte molt negatiu, i lamentablement pel camí han caigut moltes empreses, algunes grans. Això ha portat a una reestructuració i adequació del sector als temps que estem vivint.

Tothom s’ha hagut d’ajustar i reforçar-se en els seus principals valors, i actius, una gestió de qualitat, generar confiança en els inversos o ampliar la cartera de clientes al mercat nacional i a l’estranger. Però, no totes les empreses han tingut la mateixa sort, algunes s’han mantingut més sòlides,  gràcies als anys de professionalització, i de realitzar una bona tasca en el mercat nacional, com és el cas d’empreses de famílies catalanes que estan aguantant bé la pressió de la crisi econòmica com ara,Oller i Beltran, Núnez i Navarro, Planes, Ferrer o Carbonell, entre d’altres.

El que és clar, és que el sector immobiliari és necessari perquè la gent seguirà tenint la necessitat de comprar pisos per viure, oficines per treballar, locals per utilitzar, naus industrials per produir, etc. Per això, aquest sector superà la crisi, confiem que tornarà a convertir-se de nou en un puntal de l’economia del nostre país, això sí, amb canvis estructurals importants on hi jugaran un paper estratègics aspectes com la sostenibilitat, noves formules de finançament, més avantatges pels inversos i un cultura adaptada als nous temps i a les noves eines tecnològiques per esdevenir més comptetitius en el mercat global.

Les col·laboracions dels clients t’ajuden a innovar.

El crowdsourcing és un fenomen nou que cada vegada cobra més presència en Internet. Va sorgir com una forma de terciarització dels treballs, però ha evolucionat i ja és un model de negocis sobre el qual reposen moltes empreses.

Què significa crowdsourcing?

La paraula crowdsourcing és recent i va ser creada per Jeff Howe, editor de la revista tecnològicaWired.

Actualment es considera a Howe el major referent mundial en el tema, a causa de l’èxit del seu llibre “The rise of crowdsourcing” (L’auge del crowdsourcing). Howe és, a més, el propietari del domini crowdsourcing.com.

Etimològicament, el terme crowdsourcing prové de crowd (multitud) i sourcing (proveïment). Això ja ens pot donar indicis sobre el seu significat, a causa que el crowdsourcing no és una altra cosa que utilitzar la força de les multituds com a proveïdores de treball, generalment intel·lectual.

La força de les multituds

Internet ha generat un fenomen curiós, i és la possibilitat de crear grups i comunitats al voltant de qualsevol tema d’interès. Aquestes multituds no ho són en el sentit habitual de la paraula, ja que les persones no estan físicament juntes, però estan comunicades i poden treballar en conjunt.

L’exemple més famós de crowdsourcing és Wikipedia, una enciclopèdia virtual escrita i actualitzada permanentment pels seus lectors. El fet que Wikipedia estigui desenvolupada d’aquesta forma li brinda un avantatge comparatiu enfront de qualsevol altra enciclopèdia tradicional: el seu creixement és ràpid i exponencial.

Les empreses han trobat en el crowdsourcing una eficaç forma de terciarització de treballs que eren realitzats per empleats o altres empreses. Entre les importants empreses que han adoptat aquest model per a la solució d’un problema específic es pot trobar a Sony, MasterCard, o Chevrolet, entre moltes altres. Importants mitjans periodístics com The Times o USA Today també han implementat crowdsourcing, en aquest cas per a la redacció d’articles, hi ha també un exemple de bloc col·laboratiu paperblog que desenvolupa fins i tot, un nou concepte de periodisme ciutadà.

La novetat és que en un temps recent el crowdsourcing va passar de ser una pràctica empresarial per esdevenir en model de negocis. Existeixen plataformes enterament desenvolupades a partir d’aquesta idea: a Europa i Estats Units poden trobar-se llocs web especialitzats en les més diverses activitats.

En parla hispana no existien antecedents fins a la creació de Guerra Creativa, una comunitat que ofereix solucions de disseny gràfic.
El gran mèrit del crowdsourc ing empresarial probablement resideixi que facilita i agilita l’establiment de relacions professionals a nivell internacional.

Tenim altres exemples a la xarxa, com per exemple les principals xarxes socials Facebook, Twitter i Linkedin o fins i tot Google+ han fet servir aquesta tècnica per millorar, empreses com Amazon i Apple han estat també impulsores d’aquest siostema de interacció amb els seus clients.

A continuació, us oferim un vídeo informatiu i de casos pràctics de desenvolupament d’aquesta tècnica en l’espai de Càpsules de Barcelona Activa.

La ciutadania indignada contra una crisi econòmica ferotge impulsa la banca ètica.

L’augment del rebuig social a l’actual sistema financer està fent créixer la cartera de clients d’aquest model de banca més sostenible i responsable.

Cada cop hi ha més persones indignades com a conseqüència del desgavell econòmic a escala mundial.  El coneixement de la realitat des d’una perspectiva polièdrica que aporta molts punts de referència i informació que rebem dels merctas i dels seus entorns, obliga a plantejar nous paradigmes financers amb una renovada moral social. La ciutadania  comença a veure en la Banca Ètica i Solidària una solució alternativa als seus estalvis i formules de finançament, enfront unes entitats financeres poc transparents i subjugades a les  regles que  imposa el gran capital.

Les diferències són notables. Xcat.cat vol posar en valor aquest altre model de banca amb un sentit social molt més pespectuós i una filosofia financera més  ètica que mereix un “especial” en aquesta secció de Monogràfics.  D’altra banda, volem donar a conèixer més a fons l’evolució exitosa d’aquestes iniciatives financeres.

En primer lloc destaquem l’exemple de Triodos,  un dels bancs ètics especialitzats en projectes d’energies renovables més coneguts a Catalunya amb més de vint mil clients distribuïts arreu dels Països Catalans. Enguany ha augmentat un 45% més de clients, especialment, en els darrers sis mesos. Aquest és un exemple clar del traspàs de confiança que està depositant la ciutadania en una nova manera d’entendre el sistema financer.

Un altre model de finançament ètic i solidari és l’entitat FETS-Finançament una associació de segon nivell, que agrupa entitats catalanes del Tercer Sector i l’Economia Social i Solidària que volen promoure el finançament ètic i solidari al nostre país. Des de la seva creació l’any 1999, FETS treballa per anar visualitzant que la banca ètica va més enllà d’una idea o d’un etern projecte i que és quelcom tangible i real.  Xact.cat valora en positiu l’estímul a la reflexió que realitza aquesta associació sobre la manera com gestionem les nostres finances. És per això, que a la seva web ens trobem amb una interpel·lació directa sobre qüestions poc debatudes a nivell públic, però que cada vegada hi ha més gent que se les pregunta, com per exemple, Saps on van els teus diners? Gestiones els teus diners en sintonia amb els teus valors? Com ha escollit la teva entitat financera? Saps que implica aquesta elecció?

Com veieu, preguntes que no solem fer-nos-les i en canvi, tenen una gran transcendència, ja que hem de ser conscients que amb els nostres estalvis ajudem, directa o indirectament, a desenvolupar un tipus d’economia i en conseqüència, un model de societat.

Destaquem també a la plataforma de ong’s, Setem per la campanya Finances Ètiques (FFEE) que pretén convèncer a la població que incorporar l’ètica a les decisions diàries d’estalvi i d’inversió pot tenir un gran efecte transformador,

Setem és una federació de deu ONG de solidaritat internacional nascuda en 1968 que centra el seu treball independent en conscienciar a la nostra societat de les desigualtats Nord-Sud, denunciar les seves causes i promoure transformacions socials. Xcat.cat ha triat aquesta iniciativa perquè recull un esperit que ens agrada molt i que es pot sintetitzar en aquesta frase “Sigues el canvi que vols veure al món”, ho va dir Mahatma Gandhi en el seu moment i en SETEM estan totalment d’acord igual que nosaltres: els grans canvis que moltes vegades anhelem i acabem oblidant per considerar-los irrealitzables, solen començar per petits canvis individuals i col·lectius, per aconseguir un món més just i solidari.

Us oferim aquest vídeo amb una entrevista a Eduard Cantos, director de Setem Catalunya, que ajuda a entendre millor en què consisteix la Banca Ètica.

 
El projecte Fiare, és com d’altres exponents de banca solidària, una alternativa al model de banca convencional. Segons els seus impulsors, volen recuperar el valor social dels diners i l’activitat econòmica, posant-ho al servei d’un món més just, humà i sostenible. Faire vol constituir-se com un instrument financer en mans de tota la ciutadania activa que vulgui recuperar la gestió dels seus estalvis i dirigir-ho cap a projectes i activitats que generin un impacte social positiu. I perquè us feu una idea de la magnitud del seu negoci, heu de saber que el capital social de Faire aconseguit fins avui supera el milió i mitjà d’euros, en nou territoris a tot l’Estat Espanyol, on participen més de 200 entitats sòcies (entre coordinadors, federacions, fundacions, congregacions religioses, associacions i ONG´s) i al voltant de 900 persones, tot un projecte en expansió.

Com diuen les persones que han fet possible aquesta iniciativa de finançament solidari, “l’activitat econòmica no és neutral. No es desenvolupa mitjançant mecanismes automàtics, involuntaris o inintencionats. Tota decisió econòmica és, en últim terme, una decisió ètica, assumida des d’un marc determinat de conviccions i les conseqüències de les quals afavoreixen a uns i perjudiquen a uns altres”.

La història de Coop57 comença on moltes empreses tanquen les seves portes. Es va iniciar la seva activitat a Catalunya arran de la lluita dels treballadors de l’Editorial Bruguera per mantenir els seus llocs de treball. Quan l’editorial va tancar definitivament, un grup d’antics treballadors va crear un fons amb part de les indemnitzacions que van rebre pel seu acomiadament per promoure projectes econòmics que perseguissin la creació de llocs de treball de qualitat, especialment aplicant models cooperatius. Al 1996 es va crear amb aquest fons COOP57, sota la forma jurídica de cooperativa de serveis financers.

En un inici, el seu desenvolupament va anar molt vinculat amb el cooperativisme de treball associat, però progressivament va ampliar la seva base social a altres tipus d’entitats de l’economia social i solidària. Paral·lelament, va anar creixent també la seva base de socis i sòcies col·laboradors. A partir de 2005 COOP57 va posar en pràctica un creixement en xarxa arran de l’interès que havia despertat aquest experiment en altres territoris i ara ja estan a Aragó, Madrid, Andalusia i Galícia. Us recomanen llegir els seus principis inspiradors .

El cas d’OIKOCREDIT té un marcat caràcter internacional de fet, és una societat religiosa d’àmbit mundial. Fou creada el 1975 pel congrés Mundial d’Esglésies i compta ara amb una seu central ubicada a Amesfoort (Holanda), 14 oficines regionals a Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia i 34 associacions de suport a 18 països.

Aquesta organització atorga crèdits a centenars d’organitzacions locals del Tercer Món que normalment no poden accedir a crèdits de la banca tradicional. Dóna suport financer en forma de crèdits convencionals i de microcrèdits, per al desenvolupament d’iniciatives productives que els interessats presenten a les diverses oficines que Oikocredit Internacional té a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia. Tots els projectes s’han d’adreçar al col·lectiu de persones més desfavorides, a fomentar la promoció de la dona dins de les organitzacions, a garantir el respecte pel medi ambient, i basat tot preferentment en una estructura cooperativista.

Les tic’s estan revolucionant el món de l’empresa. Ja és diu que qui no té una web o una bitàcola a la xarxa, és com si no existís. De fet, cada cop són més les empreses i corporacions que s’obren perfils a les xarxes socials com a Twitte, Facebook, Linkedin, Xing i d’altres, per tenir presència, fer contactes o fer publicitat dels seus productes i serveis.  Si hi ha un valor preuat per les persones emprenedores per impulsar la seva empresa, ampliar els negocis i arribar a més mercat, aquest és el de les tic’s.

Les tic’s estan proporcionant noves formules per fer sinèrgies i crear clústers de negoci entre els i les emprenedores més joves que inicien la seva entrada al món empresarial, a través de les webs compartides com és el cas d’Ellas 2.0.

Ellas2.0 és una comunitat que neix amb l’objectiu d’impulsar a les dones en la creació de negocis de base tecnològica. La seva missió és ser catalitzadores del canvi social, mobilitzant, dotant de visibilitat i proporcionant el suport i els recursos necessaris a una potent xarxa de dones emprenedores que entenen la independència econòmica i la tecnologia com a eines fonamentals per aconseguir la realització personal i professional i fer del món un lloc millor. L’equip tècnic d’Ellas 2.0 està format per vuit dones de diferents perfils professionals, totes elles, molt actives a les xarxes socials.

D’altra banda, experiències com els Startupweekend, són un altre exemple que ens mostra com les tic’s juguen un paper fonamental en el foment del Networking. A les trobades dels Startupweekend empreses, idees, productes, i persones conjuntament amb el suport de les tic’s, permeten concentrar el màxim talent empresarial per l’anàlisi de casos, o l’estudi de la viabilitat d’idees que fan negoci.

Co-society, és un projecte d’Ifonomia, una empesa de serveis professionals d’innovació amb clients públics i privats en tots els sectors. L’element diferenciador de Infonomia és la seva xarxa de persones “inquietes”: més de 20.000 professionals de tot el món que poden participar en el desenvolupament de solucions. Doncs bé, Co-Society és l’espai en el qual els equips més intel·ligents de les millors empreses del país, es re-energitzen, combinant les seves experiències i coneixements.
Poden pertànyer a co-society empreses de totes les grandàries, però han de tenir com a característica comuna el “lideratge innovador” en el seu sector i òbviament la seva traducció al llenguatge de les tic’s . De cada sector, només hi ha una de les empreses capdavanteres del mateix. Això permet que en les trobades d’hibridació que es duen a terme diverses vegades a l’any, es pugui parlar lliurement, de forma transparent, dels problemes i projectes en els quals cada empresa està implicada. Auesta mena de xarxes són molt útils per les persones que inicien els seus projectes emprenedors en sector capdavanters i molt competitius. Es tracta de compartir visions, de superar l’endogàmia típica de tot sector, de provar conceptes amb professionals que “viuen” en altres camps, de rebre idees que mai rebrien en les reunions verticals de la seva indústria.

Aquí teniu vídeo d’un dels projectes de Co-society

Un mercat virtual per a empreses (Solostocks)

La idea ha estat crear un canal alternatiu perquè les empreses puguin vendre i comprar els seus productes: aquesta és la base de Solostocks, una iniciativa que va néixer en 2000 com una plataforma perquè les empreses puguin posar-se en contacte sense intermediaris. Amb 5 milions de visites i un total de 150.000 contactes mensuals, ara l’empresa va rumb a la conquesta del mercat internacional. (Feu clic aquí per accedir al vídeo)

I finalment, i per complementar aquest monogràfic, els cada cop més tecnològics Centres de Negocis. Ens els darrers anys, s’han anat consolidant a la xarxa, centres de negocis dedicats exclusivament a estimular la creació d’empreses, així com contribuir en la recerca de mercats emergents. El Centre Internacional de Negocis de Catalunya CINC n’és un fidel exemple. El CINC és una iniciativa empresarial amb més de 15 anys d’experiència, dirigida a projectar el creixement de pimes i professionals lliberals, mitjançant un suport logístic, humà altament professional i el lloguer d’espais físics equipats com despatxos, sales de juntes, de conferències,etc.